Aquests dies de festes he aprofitat per mirar algunes pel•lícules relacionades amb psicologia. Vaig començar a fer una busca per Internet per així tenir una llista i he considerat oportú penjar-la al blog perquè crec que a tots ens pot interessar.
Bones festes.
Pel•lícules:
2001 Una odisea del espacio (inteligencia artificial)
Abre los ojos > Laura Salas
Alguien voló sobre el nido del cuco (trastornos mentales)
Apocalypse Now, de F.F.Coppola (drogas)
Atracción fatal (EEUU) 1987, Adrian Lyne - Tr. Límite de la Personalidad.
Bajo el volcán, de J. Huston (drogas)
Beetlejuice
Blade Runner (personalidad, inteligencia artificial, personalidad)
Ciudadano Kane, de O. Wells, (personalidad)
Corredor sin retorno, de S. Fuller (trastornos mentales)
Contra la pared (Alemania) 2004, Fatih Akin - Depresión, Toxicomanía, TLP.
De repente el último verano (psicoanálisis)
Despertares (trastornos mentales, investigación)
Diario de un rebelde (personalidad)
Diarios de la calle (motivación)
Días contados, de I. Uribe (drogas)
Don Juan DeMarco" (Trastorno disociativo de la identidad)
El aceite de la vida (investigación) -> Laura Salas
El club de la lucha (trastornos mentales) -> Scofield
El cubo (personalidad, asertividad)
El experimento (violencia, asertividad)
El ilusionista -> Soraya Alite
El indomable Will Hunting (trastornos mentales) -> Carla Sorlí
El loco del pelo rojo, de Vicente Minelli (esquizofrenia)
El método
El milagro de Ana Sullivan
El pequeño salvaje, 1960 (individuo-sociedad)
Equus 1977.
El silencio de los corderos (trastornos mentales)
El tigre dormido, de J. Losey (psicoanálisis)
El resplandor
Esquizofrenia, un hilo de esperanza, de Larry Elikann (esquizofrenia)
El escondite(TID)(2005)
Elling (Noruega) 2001, Petter Naess - Tr. de la Personalidad clúster C.
Forest Gump (trastornos mentales)
Freud, de J. Huston (psicoanálisis)
Inteligencia Artificial (inteligencia artificial)Jack, de Coppola (personalidad) ->
Inocencia interrumpida
Noelia Tornero
Johnny cogió su fusil (cuerpo-mente) -> Agustín Bertomeu
K-pax (EEUU-Alemania) 2001, Iain Softley - Esquizofrenia.
La chaqueta metálica, de Kubrick (trastornos mentales)
La defensa Luzhin (trastornos mentales)
La milla verde (trastornos mentales)
La naranja mecánica: (trastornos mentales, conductismo)
Lágrimas negras (esquizofrenia)
Las tres caras de Eva (EEUU) 1957, Nunnally Johnson - Tr. de Identidad Disociativo.
Las horas del día (1998), de Ricardo Franco (trastornos mentales)
Marnie, la ladrona, de A. Hitchcock
Matrix (cuerpo-mente)
Memento (trastornos mentales)
Mente siniestra
My Fair Lady (individuo-sociedad)
Mr. Jones (EEUU) 1993, Mike Figgins - Tr. Bipolar.
Nell, 1994 (individuo-sociedad)
Ni una palabra (trastornos mentales, psicoanálisis)
Oculto
Psicosis, de A. Hitchcock (trastornos mentales)-> Neus Ferrer
Rain man (trastornos mentales)
Recuerda, de A. Hitchcock
Reiquem por un sueño
Repulsión, de R. Polanski (trastornos mentales)
Runninf Man (Esquisofrenia/autismo)
Sueños de un seductor (personalidad)
Spider 2002, David Cronenberg. (Con Ralph Fiennes, Gabriel Byrne) - Esquizofrenia.
The Believer. El creyente (personalidad) -> Maribel Mínguez
Trenes rigurosamente vigilados, de J. Menzel (trastornos mentales)
Una mente maravillosa (trastornos mentales) -> José Sanabria
Uno por cien esquizofrenia (esquizofrenia)
Vestida para matar, de B. de Palma (trastornos mentales)
Yo Robot (inteligencia artificial)
Zelig (personalidad)
¿Y tú qué sabes? (mente-cuerpo)
12 monos 1995.
DOCUMENTALS
Uno por ciento, esquizofrenia.
Soy esquizofrenico pero no estoy loco.
Sigue el desafío de la esquizofrenia.
El reverso de la realidad.
Una cierta verdad.
Webs amb comentaris de películes:
http://www.blogdecine.com/reflexiones-de-cine/enfermedades-mentales-en-el-cine-esquizofrenia-y-
multiples-personalidades
http://www.universitarios.cl/universidades/psicologia/26350-peliculas-sobre-esquizofrenia-u-o-enfermedades-mentales.html
http://www.quedepeliculas.com/peliculacine-uno-por-ciento-esquizofrenia-1702.html
http://www.monografias.com/trabajos35/trastorno-identidad/trastorno-identidad.shtml
http://www.portalpsicologico.org/multimedia/video/peliculas-que-tratan-trastornos-2/4.html
dimecres, 30 de desembre del 2009
dimecres, 16 de desembre del 2009
Supernanny aspectes positius i negatius
Tornem a publicar després d’un temps considerable:
El tema que m’he plantejat reflecsionar és els diferents programes de la supernanny.
Des de fa bastant de temps aquest programa m’ha cridat l’atenció, tant per les diferents metodologies que utilitzen com la intervenció que fa la supernany amb la família.
Parlem de la metodologia emprada en moltes d’aquest programes. En la gran majoria de programes tan si són espanyols o americants en casi tots utilitzen unes estratègies educatives molt bones per als infants, aquesta és el reforçament positiu quan els infants realitzen una bona acció. Això consisteix en que qualsevol conducta que el infant faci “correcte” està recompensada amb alguna cosa com per exemple un adhesiu amb una cara rient la qual es col•loca en un quadre d’actituds. Amb això aconsegueixen que l’infant s’autoimposi unes conductes que probablement per si sols o per obligació no les canviarien. La motivació que tenen en aconseguir la recompensa o per obtenir l’aprovació i felicitació per part dels adults és major que qualsevol altre coses. Aquesta metodologia jo l’he portant en pràctica quan treballava en una llars d’infants, vaig poder comprovar com els nens realment canvien moltíssim la seva conducta. Ho vam realitzar quan els infants començaven a controlar els esfínters. Si els infants aconseguien fer pipí quan estaven als orinals o si ens venien a demanar que els acompanyéssim, els hi reforçàvem la conducta felicitant-los digent-els-hi que sestaven fent molt gran i per últim els i donàvem un adhesiu amb una cara rient que havien de col•locar a la seva casella dels moral de comportament. Al final del dia fèiem el recompta, quan els seus pares els anaven a buscar el primer que feien els infants era ensenyal-s’hi les cares rients que havien aconseguit aquell dia. Vaig poder comprovar que realment el que busquen els infants és l’aprovació i l’afirmació dels adults referents per a ells. També vaig poder comprovar com aquest mètode anava molt bé perquè hi havia una altre classe de la llar d’infants que no van utilitzar aquest mètode i els infants d’aquesta els hi va costar molt més aprendre a controlar els esfínters.
Un dels altres factors que també crec que estan molt bé sobre la metodologia emprada és que en cap moment és fan cas de les conductes negatives que fan l’infant, ensenyen als pares a comportar-se d’una manera determinada, sobretot consisteix en que els pares no s’alterin quan el seu fill no es comporten correctament ja que en molts de casos el que volen els infants és una mica d’atenció de part dels seus pares. Si els pares no donen importància a aquestes conductes s’aniran modificant. Tot i així, un dels altres factors que ajuden que aquest comportament canvií és que els pares dediquin més temps als seus fills i millor si aquest temps és qualitatiu, la qual coses significa que es centrin especialment amb el que estan realitzant els seus fills i per tant que dediquin aquella estona només a passar-ho bé amb ells .
Un dels aspectes que m’agradaria centrar l’atenció és la manera d’actuar de les supernannys. Depèn de quin programa miris la supernanny actua d’una manera o d’un altre. La que consider-ho que està més bé és quan la supernanny no intervé directament amb els nens sinó que a partir de les noves tecnologies els hi va proporcionant recursos que tenen d’anar emprant els pares. En canvi en altres programes la supernanny actua directament, està al costat dels pares i davant dels nens. Va rectificant el comportament dels pares devant dels nens sense cap mirament i en alguns casos el que fa es castigar directament ella als fills. Consider-ho que aquesta metodologia és molt negativa, el que pot passar és que els infants acabin associant el bon comportament amb la supernanny no amb els seus pares. També aquest comportament de la supernanny pot fer que els nens perdin el respecte en vers els seus pares ja que en molts de casos no para de corretguir-los i fins i tot de qüestionar els seus comportaments.
En definitiva el programa de la supernanny estan molt bé però com amb qualsevol cossa no ho hem de mirar amb les ulleres bones, hem de mirar tots aquest programes intentant de buscar els defectes o sinó tant sols qüestionar alguns dels aspectes que hi apareixen.
Adjunto una webs on podreu observar una de les metodologies esmentades, l’altre és la que utilitzen les noves tecnologies, no he trobat cap capítol per internet però si no recordo malament el capítol que ens va passar l’Ernest era d’aquesta metodologia. http://www.youtube.com/watch?v=Bbx1L6tzXb0&feature=related
El tema que m’he plantejat reflecsionar és els diferents programes de la supernanny.
Des de fa bastant de temps aquest programa m’ha cridat l’atenció, tant per les diferents metodologies que utilitzen com la intervenció que fa la supernany amb la família.
Parlem de la metodologia emprada en moltes d’aquest programes. En la gran majoria de programes tan si són espanyols o americants en casi tots utilitzen unes estratègies educatives molt bones per als infants, aquesta és el reforçament positiu quan els infants realitzen una bona acció. Això consisteix en que qualsevol conducta que el infant faci “correcte” està recompensada amb alguna cosa com per exemple un adhesiu amb una cara rient la qual es col•loca en un quadre d’actituds. Amb això aconsegueixen que l’infant s’autoimposi unes conductes que probablement per si sols o per obligació no les canviarien. La motivació que tenen en aconseguir la recompensa o per obtenir l’aprovació i felicitació per part dels adults és major que qualsevol altre coses. Aquesta metodologia jo l’he portant en pràctica quan treballava en una llars d’infants, vaig poder comprovar com els nens realment canvien moltíssim la seva conducta. Ho vam realitzar quan els infants començaven a controlar els esfínters. Si els infants aconseguien fer pipí quan estaven als orinals o si ens venien a demanar que els acompanyéssim, els hi reforçàvem la conducta felicitant-los digent-els-hi que sestaven fent molt gran i per últim els i donàvem un adhesiu amb una cara rient que havien de col•locar a la seva casella dels moral de comportament. Al final del dia fèiem el recompta, quan els seus pares els anaven a buscar el primer que feien els infants era ensenyal-s’hi les cares rients que havien aconseguit aquell dia. Vaig poder comprovar que realment el que busquen els infants és l’aprovació i l’afirmació dels adults referents per a ells. També vaig poder comprovar com aquest mètode anava molt bé perquè hi havia una altre classe de la llar d’infants que no van utilitzar aquest mètode i els infants d’aquesta els hi va costar molt més aprendre a controlar els esfínters.
Un dels altres factors que també crec que estan molt bé sobre la metodologia emprada és que en cap moment és fan cas de les conductes negatives que fan l’infant, ensenyen als pares a comportar-se d’una manera determinada, sobretot consisteix en que els pares no s’alterin quan el seu fill no es comporten correctament ja que en molts de casos el que volen els infants és una mica d’atenció de part dels seus pares. Si els pares no donen importància a aquestes conductes s’aniran modificant. Tot i així, un dels altres factors que ajuden que aquest comportament canvií és que els pares dediquin més temps als seus fills i millor si aquest temps és qualitatiu, la qual coses significa que es centrin especialment amb el que estan realitzant els seus fills i per tant que dediquin aquella estona només a passar-ho bé amb ells .
Un dels aspectes que m’agradaria centrar l’atenció és la manera d’actuar de les supernannys. Depèn de quin programa miris la supernanny actua d’una manera o d’un altre. La que consider-ho que està més bé és quan la supernanny no intervé directament amb els nens sinó que a partir de les noves tecnologies els hi va proporcionant recursos que tenen d’anar emprant els pares. En canvi en altres programes la supernanny actua directament, està al costat dels pares i davant dels nens. Va rectificant el comportament dels pares devant dels nens sense cap mirament i en alguns casos el que fa es castigar directament ella als fills. Consider-ho que aquesta metodologia és molt negativa, el que pot passar és que els infants acabin associant el bon comportament amb la supernanny no amb els seus pares. També aquest comportament de la supernanny pot fer que els nens perdin el respecte en vers els seus pares ja que en molts de casos no para de corretguir-los i fins i tot de qüestionar els seus comportaments.
En definitiva el programa de la supernanny estan molt bé però com amb qualsevol cossa no ho hem de mirar amb les ulleres bones, hem de mirar tots aquest programes intentant de buscar els defectes o sinó tant sols qüestionar alguns dels aspectes que hi apareixen.
Adjunto una webs on podreu observar una de les metodologies esmentades, l’altre és la que utilitzen les noves tecnologies, no he trobat cap capítol per internet però si no recordo malament el capítol que ens va passar l’Ernest era d’aquesta metodologia. http://www.youtube.com/watch?v=Bbx1L6tzXb0&feature=related
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
