Tornem a publicar després d’un temps considerable:
El tema que m’he plantejat reflecsionar és els diferents programes de la supernanny.
Des de fa bastant de temps aquest programa m’ha cridat l’atenció, tant per les diferents metodologies que utilitzen com la intervenció que fa la supernany amb la família.
Parlem de la metodologia emprada en moltes d’aquest programes. En la gran majoria de programes tan si són espanyols o americants en casi tots utilitzen unes estratègies educatives molt bones per als infants, aquesta és el reforçament positiu quan els infants realitzen una bona acció. Això consisteix en que qualsevol conducta que el infant faci “correcte” està recompensada amb alguna cosa com per exemple un adhesiu amb una cara rient la qual es col•loca en un quadre d’actituds. Amb això aconsegueixen que l’infant s’autoimposi unes conductes que probablement per si sols o per obligació no les canviarien. La motivació que tenen en aconseguir la recompensa o per obtenir l’aprovació i felicitació per part dels adults és major que qualsevol altre coses. Aquesta metodologia jo l’he portant en pràctica quan treballava en una llars d’infants, vaig poder comprovar com els nens realment canvien moltíssim la seva conducta. Ho vam realitzar quan els infants començaven a controlar els esfínters. Si els infants aconseguien fer pipí quan estaven als orinals o si ens venien a demanar que els acompanyéssim, els hi reforçàvem la conducta felicitant-los digent-els-hi que sestaven fent molt gran i per últim els i donàvem un adhesiu amb una cara rient que havien de col•locar a la seva casella dels moral de comportament. Al final del dia fèiem el recompta, quan els seus pares els anaven a buscar el primer que feien els infants era ensenyal-s’hi les cares rients que havien aconseguit aquell dia. Vaig poder comprovar que realment el que busquen els infants és l’aprovació i l’afirmació dels adults referents per a ells. També vaig poder comprovar com aquest mètode anava molt bé perquè hi havia una altre classe de la llar d’infants que no van utilitzar aquest mètode i els infants d’aquesta els hi va costar molt més aprendre a controlar els esfínters.
Un dels altres factors que també crec que estan molt bé sobre la metodologia emprada és que en cap moment és fan cas de les conductes negatives que fan l’infant, ensenyen als pares a comportar-se d’una manera determinada, sobretot consisteix en que els pares no s’alterin quan el seu fill no es comporten correctament ja que en molts de casos el que volen els infants és una mica d’atenció de part dels seus pares. Si els pares no donen importància a aquestes conductes s’aniran modificant. Tot i així, un dels altres factors que ajuden que aquest comportament canvií és que els pares dediquin més temps als seus fills i millor si aquest temps és qualitatiu, la qual coses significa que es centrin especialment amb el que estan realitzant els seus fills i per tant que dediquin aquella estona només a passar-ho bé amb ells .
Un dels aspectes que m’agradaria centrar l’atenció és la manera d’actuar de les supernannys. Depèn de quin programa miris la supernanny actua d’una manera o d’un altre. La que consider-ho que està més bé és quan la supernanny no intervé directament amb els nens sinó que a partir de les noves tecnologies els hi va proporcionant recursos que tenen d’anar emprant els pares. En canvi en altres programes la supernanny actua directament, està al costat dels pares i davant dels nens. Va rectificant el comportament dels pares devant dels nens sense cap mirament i en alguns casos el que fa es castigar directament ella als fills. Consider-ho que aquesta metodologia és molt negativa, el que pot passar és que els infants acabin associant el bon comportament amb la supernanny no amb els seus pares. També aquest comportament de la supernanny pot fer que els nens perdin el respecte en vers els seus pares ja que en molts de casos no para de corretguir-los i fins i tot de qüestionar els seus comportaments.
En definitiva el programa de la supernanny estan molt bé però com amb qualsevol cossa no ho hem de mirar amb les ulleres bones, hem de mirar tots aquest programes intentant de buscar els defectes o sinó tant sols qüestionar alguns dels aspectes que hi apareixen.
Adjunto una webs on podreu observar una de les metodologies esmentades, l’altre és la que utilitzen les noves tecnologies, no he trobat cap capítol per internet però si no recordo malament el capítol que ens va passar l’Ernest era d’aquesta metodologia. http://www.youtube.com/watch?v=Bbx1L6tzXb0&feature=related
dimecres, 16 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gràcies per l'enllaç, Mireia!
ResponEliminaBon post!
Mireia!
ResponEliminaM'alegro que t'agradés el post sobre les relacions amoroses! És el que està tenint més éxit dels que he fet, m'imagino que pel fet que aquest tema, sempre ens hi sentim involucrats d'alguna manera.
Estic molt d'acord amb el que dius al post; recordes que el primer video que vam veure ( el de la supernany) el vam comentar juntes i coincidiem molt?
Bones festes Mireia!