FREUD I LA INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS:

SIGMUNT FREUD
Situem-nos:
Per poder entendre més bé aquest conceptes he decidit anotar breument els conceptes més basics.
Allò (id): És aquella instància que es regeix per el principi del plaer. És inconscient.
Jo (ego): Es guia pel principi de la realitat, i per tant és el responsable del manteniment de la supervivència de l’organisme davant del mon exterior.
Superjò (superego): Constitueix el referent moral de la persona. S’hi interioritzen les normes socials, els ideals i les prohibicions.

FREUD I LA INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS:
Freud va ser el primer en proposar que els somnis podien ser objecte d’estudi.
Aquest interès va ser provocat pel fet de que algun dels seus pacients neuròtics, parlant dels seus símptomes, també esmentaven somnis i va descobrir que tenien en molts casos un sentit psíquic desconegut fins aleshores.

Funcions dels somnis:
Ø Protecció del son: El seu objectiu és apartar tot allò que podria destorbar el son. Un exemple seria: el toc de les campanes substitueixen el so del despertador.
Ø Realització de desitjos no satisfets o reprimits:Uns exemples: En el cas d’un nen que els seus pares no li deixen menjar xocolata, el nen pot somiar que menja un pastis de xocolata enorme. En el cas d’un adult per exemple seria complir a partir del somni una fantasia sexual que tens amb una persona determinada que no pots portar a terme per diverses raons.

Anàlisis psicoanalista dels somnis:
Els nostres somnis estan constituïts pel contingut latent i el contingut manifest.
El contingut manifest: És el relat literal que fa la persona que somia.
El contingut latent : És el que revela el significat i el sentit de les coses somiades.
La interpretació dels somnis es centra a arribar a esbrinar el contingut latent a partir del contingut manifest.
El problema és que el contingut manifest no s’expressen de manera clara els desitjos reprimits en estat pur, sinó que apareixen deformats per una censura inconscient d’una sèrie de continguts intolerables pel propi esquema moral del subjecte i que per tan apareixen disfressats, això s’anomena simbolisme (pressuposa la transferència del interès emocional d’un objecte a un altre provocant un desplaçament).
M’ha cridat l’atenció citar algunes interpretacions freudianes d’alguns símbols concrets:
Ø Caure: Por, angoixa, preocupació.
Ø Animals petits: Nens, germans.
Ø Caixes, armaris, olles, vaixells: Dona, mare o germana.
Ø Objectes allargats:Òrgans sexuals masculins.
Ø Escales, pujant i baixant: Acte sexual.
Ø Aigua: Naixement, reproducció, realització de desitjos.
Ø Viatge: Mort, canvi, novetats importants.

Mentrestant que anava buscant la informació sobre la interpretació dels somnis per part de Sigmund Freud he trobat un text on parlava sobre les formes de conducta anormals, com que ho he trobat interessant també he decidit anomenar-ho.

Formes de conducta anormal:
La psicoanàlisi considera els símptomes neuròtics i psicòtics com els principals mecanismes anormals de defensa del Jo a través dels quals intenta protegir-se de les exigències de l’allò.
Ø La neurosi: ve provocada quan els impulsos conflictius donen lloc a un estat de tensió difícil de suportar, aleshores es produeix en el subjecte una forta ansietat i obsessió.
Ø La psicosi: és una retirada de la realitat o una total deformació d’alguns dels seus aspectes. Pels psicòtics el món és tal i com ells creuen, un mon en el qual la fantasia es fa real. No reconeixen la seva malaltia. Existeixen tres malalties psicòtiques:
1. L’esquizofrènia: Es caracteritza per la desproporció que existeix entre la vida emocional i la intel·lectual.
2. La paranoia: Caracteritzada perquè la desconfiança dels subjecte davant dels altres arriba al màxim.
3. La maníac depressiva: En la que els estats d’ànim alternen la depressió i l’excitació constant.