diumenge, 24 de gener del 2010

Terapia breu i art-teràpia.

Què és la teràpia breu?
És un model d’intervenció terapèutic per treballar el desajustament dels essers humans de la manera més breu i eficaç. En el que és busquen solucions concretes a problemes de comportament, hàbits, adicions, estats anímics, traumes, mides o incapacitat per manejar la pròpia vida.
El principal objectiu es transformar la tendència que tenim a quedar-nos “bloquejats” davant alguna situació, aconseguint beneficis en un breu espai de temps. Ensenyant als clients a trobar per ells mateixos les solucions als seus problemes.
Alguns experts comparen la nostra ment amb una caixa plena d’eines i teràpies breus que utilitza la més convenient en cada cas. La teràpia breu és flexible i dinàmica. Ofereix tot un ventall de possibilitats i recursos existents dins d’un mateix. Això converteix el procés de la teràpia breu en un esquema totalment interactiu, on les dos parts, psicoteràpia i pacient, es complementen per produir diversos canvis.
Són uns canvis que és va produint de forma progressiva i directe, sense volta enrrera entre estats repetitius i per tanta neuròtiques.

Quines recursos utilitzen en la teràpia breu?

Consideren que la claus fonamentals per despertar el poder personal són les eines de teràpia breu. Consisteix en una caixa on hi ha el millor, el més eficaç i productiu de cada corrent terapèutica. Dintre aquestes entren la PNL (Programació Neuro-Linguística), la hipnosis moderna (Ericksoniana), la CNV (Comunicacií No Verbal), el psicoanàlisis directe, la metàfora, la psicoteràpia analògica, la teràpia estartègica, sistèmica etc. Cada una d’aquestes eines posseeix divisions i de la barreja entre aquestes resideix l’èxit. La mescla ve determinada per la singularitat de cada cas i la seva posada en pràctica i de com cada un accedeix al seu particular forma de construir el pensament.
La teràpia breu provoca de forma contundent un canvi a un altre tipus d’enfocament del nostre pensament , més elàstic.
L’eficàcia no depèn tant del mètode utilitzat sinó del protagonista principal que és un mateix. No existeixen tractaments ineficaços quan es comença a identificar que l’arrel del problema és la nostra pròpia ment.
Quan el problema identificat és concreta, es precisa i necessita una guia per el compliment dels objectius, les teràpies breus són les adequades.


L’Art-terapia:

L’art teràpia és una disciplina del camp de la psicoteràpia en la que s’utilitzen recursos de les arts plàstiques amb objectius terapèutics. És l'aplicació científica de l'Art en un procés terapèutic amb persones que, desenvolupant la seva capacitat creativa, aprenen a conscienciar els seus problemes o trastorns i a desenvolupar les seves pròpies habilitats, facultats i recursos per afrontar-los i pal•liar o suprimir els seus efectes.

L’objectiu que guia la teràpia és l’utilització d’instruments que facilitin la expressió i comunicació dels expectes interns, la qual la seva verbalització resultat dificultosa per diversos motius. És realitza amb qualsevol tècnica provinent de les arts plàstiques com un dibuix, collage etc. En aquest procés terapèutic no són rellevants els coneixements tècnic-artístics de la persona que realitza una elaboració artística concreta. El realment important és el que passa i es manifesta durant aquesta elaboració o actuació, tant en el seu món interior com en la seva relació amb el terapeuta. La creació artística, condueix progressivament a la identificació dels propis recursos que han de permetre indagar i descobrir solucions a les seves dificultats.
L’elaboració del treball artístic obre el camí a la lliure expressió, la intuïció, la imaginació i al llenguatge verbal i no verbal.
Un dels aspectes que interessen és permetre que les emocions i sensacions que interpreten en un procés terapèutic prenguin color, línees, forma i moviment per així aprofundir encara més amb els continguts que afloren.
Aquesta teràpia actua utilitzant de manera integrada i alternativa diverses expressions artístiques, com el dibuix, la pintura, l’escultura, la dansa-moviment, el teatre, la música, la poesia, ... De la forma més adequada, adaptant-la a les característiques i preferències de cada persona.

dimecres, 30 de desembre del 2009

llistat de pel·lícules; alguns documentals i webs diverses

Aquests dies de festes he aprofitat per mirar algunes pel•lícules relacionades amb psicologia. Vaig començar a fer una busca per Internet per així tenir una llista i he considerat oportú penjar-la al blog perquè crec que a tots ens pot interessar.
Bones festes.
Pel•lícules:
2001 Una odisea del espacio (inteligencia artificial)
Abre los ojos > Laura Salas
Alguien voló sobre el nido del cuco (trastornos mentales)
Apocalypse Now, de F.F.Coppola (drogas)
Atracción fatal (EEUU) 1987, Adrian Lyne - Tr. Límite de la Personalidad.
Bajo el volcán, de J. Huston (drogas)
Beetlejuice
Blade Runner (personalidad, inteligencia artificial, personalidad)
Ciudadano Kane, de O. Wells, (personalidad)
Corredor sin retorno, de S. Fuller (trastornos mentales)
Contra la pared (Alemania) 2004, Fatih Akin - Depresión, Toxicomanía, TLP.
De repente el último verano (psicoanálisis)
Despertares (trastornos mentales, investigación)
Diario de un rebelde (personalidad)
Diarios de la calle (motivación)
Días contados, de I. Uribe (drogas)
Don Juan DeMarco" (Trastorno disociativo de la identidad)
El aceite de la vida (investigación) -> Laura Salas
El club de la lucha (trastornos mentales) -> Scofield
El cubo (personalidad, asertividad)
El experimento (violencia, asertividad)
El ilusionista -> Soraya Alite
El indomable Will Hunting (trastornos mentales) -> Carla Sorlí
El loco del pelo rojo, de Vicente Minelli (esquizofrenia)
El método
El milagro de Ana Sullivan
El pequeño salvaje, 1960 (individuo-sociedad)
Equus 1977.
El silencio de los corderos (trastornos mentales)
El tigre dormido, de J. Losey (psicoanálisis)
El resplandor
Esquizofrenia, un hilo de esperanza, de Larry Elikann (esquizofrenia)
El escondite(TID)(2005)
Elling (Noruega) 2001, Petter Naess - Tr. de la Personalidad clúster C.
Forest Gump (trastornos mentales)
Freud, de J. Huston (psicoanálisis)
Inteligencia Artificial (inteligencia artificial)Jack, de Coppola (personalidad) ->
Inocencia interrumpida
Noelia Tornero
Johnny cogió su fusil (cuerpo-mente) -> Agustín Bertomeu
K-pax (EEUU-Alemania) 2001, Iain Softley - Esquizofrenia.
La chaqueta metálica, de Kubrick (trastornos mentales)
La defensa Luzhin (trastornos mentales)
La milla verde (trastornos mentales)
La naranja mecánica: (trastornos mentales, conductismo)
Lágrimas negras (esquizofrenia)
Las tres caras de Eva (EEUU) 1957, Nunnally Johnson - Tr. de Identidad Disociativo.
Las horas del día (1998), de Ricardo Franco (trastornos mentales)
Marnie, la ladrona, de A. Hitchcock
Matrix (cuerpo-mente)
Memento (trastornos mentales)
Mente siniestra
My Fair Lady (individuo-sociedad)
Mr. Jones (EEUU) 1993, Mike Figgins - Tr. Bipolar.
Nell, 1994 (individuo-sociedad)
Ni una palabra (trastornos mentales, psicoanálisis)
Oculto
Psicosis, de A. Hitchcock (trastornos mentales)-> Neus Ferrer
Rain man (trastornos mentales)
Recuerda, de A. Hitchcock
Reiquem por un sueño
Repulsión, de R. Polanski (trastornos mentales)
Runninf Man (Esquisofrenia/autismo)
Sueños de un seductor (personalidad)
Spider 2002, David Cronenberg. (Con Ralph Fiennes, Gabriel Byrne) - Esquizofrenia.
The Believer. El creyente (personalidad) -> Maribel Mínguez
Trenes rigurosamente vigilados, de J. Menzel (trastornos mentales)
Una mente maravillosa (trastornos mentales) -> José Sanabria
Uno por cien esquizofrenia (esquizofrenia)
Vestida para matar, de B. de Palma (trastornos mentales)
Yo Robot (inteligencia artificial)
Zelig (personalidad)
¿Y tú qué sabes? (mente-cuerpo)
12 monos 1995.
DOCUMENTALS
Uno por ciento, esquizofrenia.
Soy esquizofrenico pero no estoy loco.
Sigue el desafío de la esquizofrenia.
El reverso de la realidad.
Una cierta verdad.

Webs amb comentaris de películes:
http://www.blogdecine.com/reflexiones-de-cine/enfermedades-mentales-en-el-cine-esquizofrenia-y-
multiples-personalidades
http://www.universitarios.cl/universidades/psicologia/26350-peliculas-sobre-esquizofrenia-u-o-enfermedades-mentales.html
http://www.quedepeliculas.com/peliculacine-uno-por-ciento-esquizofrenia-1702.html
http://www.monografias.com/trabajos35/trastorno-identidad/trastorno-identidad.shtml
http://www.portalpsicologico.org/multimedia/video/peliculas-que-tratan-trastornos-2/4.html

dimecres, 16 de desembre del 2009

Supernanny aspectes positius i negatius

Tornem a publicar després d’un temps considerable:
El tema que m’he plantejat reflecsionar és els diferents programes de la supernanny.
Des de fa bastant de temps aquest programa m’ha cridat l’atenció, tant per les diferents metodologies que utilitzen com la intervenció que fa la supernany amb la família.
Parlem de la metodologia emprada en moltes d’aquest programes. En la gran majoria de programes tan si són espanyols o americants en casi tots utilitzen unes estratègies educatives molt bones per als infants, aquesta és el reforçament positiu quan els infants realitzen una bona acció. Això consisteix en que qualsevol conducta que el infant faci “correcte” està recompensada amb alguna cosa com per exemple un adhesiu amb una cara rient la qual es col•loca en un quadre d’actituds. Amb això aconsegueixen que l’infant s’autoimposi unes conductes que probablement per si sols o per obligació no les canviarien. La motivació que tenen en aconseguir la recompensa o per obtenir l’aprovació i felicitació per part dels adults és major que qualsevol altre coses. Aquesta metodologia jo l’he portant en pràctica quan treballava en una llars d’infants, vaig poder comprovar com els nens realment canvien moltíssim la seva conducta. Ho vam realitzar quan els infants començaven a controlar els esfínters. Si els infants aconseguien fer pipí quan estaven als orinals o si ens venien a demanar que els acompanyéssim, els hi reforçàvem la conducta felicitant-los digent-els-hi que sestaven fent molt gran i per últim els i donàvem un adhesiu amb una cara rient que havien de col•locar a la seva casella dels moral de comportament. Al final del dia fèiem el recompta, quan els seus pares els anaven a buscar el primer que feien els infants era ensenyal-s’hi les cares rients que havien aconseguit aquell dia. Vaig poder comprovar que realment el que busquen els infants és l’aprovació i l’afirmació dels adults referents per a ells. També vaig poder comprovar com aquest mètode anava molt bé perquè hi havia una altre classe de la llar d’infants que no van utilitzar aquest mètode i els infants d’aquesta els hi va costar molt més aprendre a controlar els esfínters.
Un dels altres factors que també crec que estan molt bé sobre la metodologia emprada és que en cap moment és fan cas de les conductes negatives que fan l’infant, ensenyen als pares a comportar-se d’una manera determinada, sobretot consisteix en que els pares no s’alterin quan el seu fill no es comporten correctament ja que en molts de casos el que volen els infants és una mica d’atenció de part dels seus pares. Si els pares no donen importància a aquestes conductes s’aniran modificant. Tot i així, un dels altres factors que ajuden que aquest comportament canvií és que els pares dediquin més temps als seus fills i millor si aquest temps és qualitatiu, la qual coses significa que es centrin especialment amb el que estan realitzant els seus fills i per tant que dediquin aquella estona només a passar-ho bé amb ells .
Un dels aspectes que m’agradaria centrar l’atenció és la manera d’actuar de les supernannys. Depèn de quin programa miris la supernanny actua d’una manera o d’un altre. La que consider-ho que està més bé és quan la supernanny no intervé directament amb els nens sinó que a partir de les noves tecnologies els hi va proporcionant recursos que tenen d’anar emprant els pares. En canvi en altres programes la supernanny actua directament, està al costat dels pares i davant dels nens. Va rectificant el comportament dels pares devant dels nens sense cap mirament i en alguns casos el que fa es castigar directament ella als fills. Consider-ho que aquesta metodologia és molt negativa, el que pot passar és que els infants acabin associant el bon comportament amb la supernanny no amb els seus pares. També aquest comportament de la supernanny pot fer que els nens perdin el respecte en vers els seus pares ja que en molts de casos no para de corretguir-los i fins i tot de qüestionar els seus comportaments.
En definitiva el programa de la supernanny estan molt bé però com amb qualsevol cossa no ho hem de mirar amb les ulleres bones, hem de mirar tots aquest programes intentant de buscar els defectes o sinó tant sols qüestionar alguns dels aspectes que hi apareixen.
Adjunto una webs on podreu observar una de les metodologies esmentades, l’altre és la que utilitzen les noves tecnologies, no he trobat cap capítol per internet però si no recordo malament el capítol que ens va passar l’Ernest era d’aquesta metodologia. http://www.youtube.com/watch?v=Bbx1L6tzXb0&feature=related

dimecres, 18 de novembre del 2009

Verónica de Andrés

L’ahir al migdia mentrestant que mirava la televisió vaig veure una entrevista que li realitzaven a una psicòloga especialitzada en la motivació. Vaig trobar molt interessant molts dels aspectes que va esmentar i a partir de la breu entreviat que li van realitzar em vaig posar a buscar informació sobre els seus mètodes. La motivació és un dels aspectes que més hem criden l’atenció ja que crec que tots o casi tots els nostres comportaments estan regita per la motivació que tenim envers una cosa o un altre.
Algunes dades sobre l’autora:
Verónica de Andrés es una educadora, conferenciante internacional y autora especializada en crecimiento personal y motivación. Se graduó como "Master en Educación con Distinción" en la Universidad de Oxford Brookes, Inglaterra. Durante los últimos veinte años se ha dedicado al estudio y la investigación de la motivación, la autoestima, la inteligencia emocional y el aprendizaje efectivo. Se ha formado y ha trabajado junto a los mayores expertos en estos temas a nivel mundial. Como fundadora de SEAL-Argentina ha organizado cuatro congresos internacionales en su país. En la actualidad, es Profesora Titular de Post-Grado, en la Maestria de Coaching Organizacional de la Universidad del Salvador. Verónica es Miembro Ejecutivo del Consejo Internacional de Autoestima (USA).

Vídeos, como superar el miedo:
http://www.youtube.com/watch?v=UTATY14LomM
http://www.youtube.com/watch?v=z1_xzHm119E&NR=1
Informació interessant:
http://www.veronica-andres.com/frames/1-navi-main/main-esp.htm
http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/antologia_didactica/claves/trujillo.htm
http://clubdla.com/blog/2009/09/veronica-de-andres-%C2%BFque-es-la-confianza/
http://confianza-total.blogspot.com/

dimecres, 11 de novembre del 2009

REIKI

Observant blocs dels meus companys n’he trobat un que m’ha interessat bastant. En aquell blog parlava sobre les diverses tècniques que existeixen que generen resultats positius sense saber com s’aconsegueixen. Concretament el meu company parlava sobre l’acupuntura, aquests temes sempre m’han cridat l’atenció fins al punt que hem vaig estar plantejant la opció d’anar a estudiar acupuntura a Barcelona. És una tècnica que jo l’he provat per problemes d’esquena i puc assegurar-vos que desprès de passar per moltes mans diferents les que més m’han calmat el dolor va ser precisament aquesta. Per mi és un tema interessantíssim i en part una mica abstracte ja que costa imaginar-se que diferents zones del peu representen parts del teu organismes o etc però el cas és que funciona.
Una de les altres tècniques que em criden molt l’atenció és el Reiki, aquesta tècnica no l’he practicat mai tot i que en tinc ganes de fer-ho però he parlat amb amics que si que ho han fet i estan molts contents del resultat . M’han explicat diverses coses que a mi m’han sobtat molt, per exemple una amiga em va explicar que quan va anar a fer reiki el home que li feia mentrestant que li realitzava la tècnica l’hi anava explicant els problemes que ella tenia i havia tingut des de que era petita com per exemple la separació dels seus pares etc. Clar a partir d’aquí et comences a plantejar moltes coses com per exemple com pot ser que aquesta persona hagi encertat els problemes de la meva amiga tant sols amb tenir-la allà i casi sense ni tocar-la.
Un altre cas que hem van explicar també hem va sobtar ja que la persona que me la va explicar en un principi no creia amb aquestes tècniques però i va anar per que molta gent li havia recomanat. En aquest cas era una dona la que li realitzava la tècnica, tant sols al entrar la dona va notar que aquesta persona no creia amb aquesta tècnica i li va proposar que s’estirés a la camilla, tot seguit li va dir que si no notava res de res no li cobraria la visita. Quan ja estava estirat, ella li va comentar que quan ell notes que ella l’estava tocant obris els ulls per observar a partir del mirall que tenia al costat on estaven les mans de la noia. Quan el noi va notar que la noia li estava tocant l’esquena va obrir els ulls per comprovar on ella tenia les mans i se’n va adonar de que ell continuava tenint la sensació de que l’estava tocant i la distància que hi havia entre la seva esquena i la ma de la noia era com a mínim cinc centímetres.
Entenc perfectament que sigui una tècnica que molta gent no se la cregui ni se la prengui enceri-ho ja que no està demostrada. Tot i així sabem que hi ha gent que li ha anat molt bé. Per tant cada persona pot pensar el que vulgui sobre ella.
He buscat informació sobre aquesta tècnica. La pàgina web que més m’ha agradat és: http://www.joyasreiki.com/
Tot hi així he decidit posar alguna informació sobre la tècnica per si no voleu visitar la pàgina:
¿Que es el Reiki?
El fenómeno Reiki.- Es una forma de sanación y apoyo para cambiar las conductas y actitudes indeseables. Produce resultados tan asombrosos, que se ha introducido amplia y rápidamente en la parte occidental de nuestro planeta.
La enfermedad.- Los desequilibrios energéticos internos, causan la pérdida de la salud en sus aspectos físico, mental y emocional.
La sanación energética.- El Reiki forma parte de las técnicas que usan la energía para curar. Es una de las técnicas más sencillas y eficaces. Con el empleo del Reiki, las condiciones negativas se convierten en positivas.
Reiki es un concepto formado por dos vocablos japoneses, Rei y Ki, que se refieren a dos formas de energía que son fundamentales.
Rei significa energía del universo. Todos los seres estamos conectados a esta forma de energía. Cuando fluye libremente a través de nosotros, produce salud y bienestar.
Ki es la otra raíz de la palabra Reiki. Ki es la energía vital que circula dentro del organismo de los seres vivos. Esta energía y la calidad de la misma, difieren de un ser a otro.
La Acupuntura china que tiene más de 5,000 años, denomina Chi a la energía vital que circula por el organismo, la Acupuntura japonesa con 3,000 años de antigüedad la llama Ki y el Hinduismo la denomina Prana.
Todos los seres vivos tenemos Ki. El Ki requerido por una víscera o un órgano, depende de la estructura y densidad de este. Si el Ki deja de circular totalmente en un organismo vivo, la vida se interrumpe.
Los tratamientos Reiki.- El objetivo básico de un tratamiento Reiki, es integrar e interactuar en forma armoniosa el Rei, la energía del universo, con el Ki, la energía vital interna de los seres vivos:
1. En las personas, animales y plantas, para el restablecimiento de su salud.
2. En las personas, para la modificación de sus conductas, hábitos y actitudes.
El Reiki es un sistema de comunicación
El sanador.- Esta persona realiza su función curativa empleando su energía mental y además, es el conducto por donde circula la energía Rei. Será el transmisor de esta forma de energía curativa al paciente.
El paciente.- Es el receptor o destinatario de la energía curativa Rei que le envía el transmisor. El paciente es quién se cura a si mismo, con el poderoso apoyo de la energía del universo. El efecto final de la recepción de la energía Rei en el paciente, es que facilita que este haga circular fluidamente su propio Ki, con la cantidad y calidad necesarias para que pueda vivir saludablemente.
Así, el paciente logra la reconexión con la Energía Maestra del Universo y consecuentemente se originan procesos de revitalización física, mental y emocional, que dan lugar a un estado de bienestar general y de salud.

FREUD I LA INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS:

SIGMUNT FREUD
Situem-nos:
Per poder entendre més bé aquest conceptes he decidit anotar breument els conceptes més basics.
Allò (id): És aquella instància que es regeix per el principi del plaer. És inconscient.
Jo (ego): Es guia pel principi de la realitat, i per tant és el responsable del manteniment de la supervivència de l’organisme davant del mon exterior.
Superjò (superego): Constitueix el referent moral de la persona. S’hi interioritzen les normes socials, els ideals i les prohibicions.

FREUD I LA INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS:
Freud va ser el primer en proposar que els somnis podien ser objecte d’estudi.
Aquest interès va ser provocat pel fet de que algun dels seus pacients neuròtics, parlant dels seus símptomes, també esmentaven somnis i va descobrir que tenien en molts casos un sentit psíquic desconegut fins aleshores.

Funcions dels somnis:
Ø Protecció del son: El seu objectiu és apartar tot allò que podria destorbar el son. Un exemple seria: el toc de les campanes substitueixen el so del despertador.
Ø Realització de desitjos no satisfets o reprimits:Uns exemples: En el cas d’un nen que els seus pares no li deixen menjar xocolata, el nen pot somiar que menja un pastis de xocolata enorme. En el cas d’un adult per exemple seria complir a partir del somni una fantasia sexual que tens amb una persona determinada que no pots portar a terme per diverses raons.

Anàlisis psicoanalista dels somnis:
Els nostres somnis estan constituïts pel contingut latent i el contingut manifest.
El contingut manifest: És el relat literal que fa la persona que somia.
El contingut latent : És el que revela el significat i el sentit de les coses somiades.
La interpretació dels somnis es centra a arribar a esbrinar el contingut latent a partir del contingut manifest.
El problema és que el contingut manifest no s’expressen de manera clara els desitjos reprimits en estat pur, sinó que apareixen deformats per una censura inconscient d’una sèrie de continguts intolerables pel propi esquema moral del subjecte i que per tan apareixen disfressats, això s’anomena simbolisme (pressuposa la transferència del interès emocional d’un objecte a un altre provocant un desplaçament).
M’ha cridat l’atenció citar algunes interpretacions freudianes d’alguns símbols concrets:
Ø Caure: Por, angoixa, preocupació.
Ø Animals petits: Nens, germans.
Ø Caixes, armaris, olles, vaixells: Dona, mare o germana.
Ø Objectes allargats:Òrgans sexuals masculins.
Ø Escales, pujant i baixant: Acte sexual.
Ø Aigua: Naixement, reproducció, realització de desitjos.
Ø Viatge: Mort, canvi, novetats importants.

Mentrestant que anava buscant la informació sobre la interpretació dels somnis per part de Sigmund Freud he trobat un text on parlava sobre les formes de conducta anormals, com que ho he trobat interessant també he decidit anomenar-ho.

Formes de conducta anormal:
La psicoanàlisi considera els símptomes neuròtics i psicòtics com els principals mecanismes anormals de defensa del Jo a través dels quals intenta protegir-se de les exigències de l’allò.
Ø La neurosi: ve provocada quan els impulsos conflictius donen lloc a un estat de tensió difícil de suportar, aleshores es produeix en el subjecte una forta ansietat i obsessió.
Ø La psicosi: és una retirada de la realitat o una total deformació d’alguns dels seus aspectes. Pels psicòtics el món és tal i com ells creuen, un mon en el qual la fantasia es fa real. No reconeixen la seva malaltia. Existeixen tres malalties psicòtiques:
1. L’esquizofrènia: Es caracteritza per la desproporció que existeix entre la vida emocional i la intel·lectual.
2. La paranoia: Caracteritzada perquè la desconfiança dels subjecte davant dels altres arriba al màxim.
3. La maníac depressiva: En la que els estats d’ànim alternen la depressió i l’excitació constant.

dilluns, 9 de novembre del 2009

Tècniques de exposició i inundació:

La característica principal és aconseguir l’objectiu, de reduir o eliminar les respostes inadaptades de l’ansietat mitjançant l’exposició dels estímuls que li produeixen l’ansietat durant llargs períodes de temps amb manca de conseqüències reals perilloses.
Al pacient se li pot explicar que el mecanisme per desaprendre aquestes pors consisteix en presentar de forma controlada les situacions que evoquen ansietat. El procediment, intenta facilitar la comprovació real de que aquests temors són infundats. El terapeuta també ha d’informar al pacient que en les primeres fases del tractament experimentarà cert grau de malestar, però que aquest anirà desapareixent progressivament.

Passos a seguir:
1) Anàlisis conductual i elaboració de la jerarquia d’indicis. A partir de l’entrevista inicial el terapeuta ha de identificar els estímuls que li produeixen ansietat al pacient. Generalment són estímuls interns (imatges, pensament, impulsos) relacionats amb temes d’agressivitat, hostilitat, activitats orals, sexuals, càstig, culpabilitat etc. Tot seguit el terapeuta realitza la jerarquia sense que el pacient ho sàpiga, els “més lleus” són anomenats indicis contingents i els “més elevats” són anomenats indicis dinàmics. Tots els indicis han d’aconseguir evocar nivells alts d’ansietat.
2) Entrenament en imaginació. El contingut de les escenes ha de ser sempre neutral. El que es vol aconseguir és que el pacient aprengui a prendre atenció als detalls de la situació imaginada, ja que d’aquesta manera permet avaluar la capacitat d’imaginació del pacient.
3) Sessions d’imposició amb indicis externs. Se li demana al pacient que adquireixi una posició còmoda, que tanqui els ulls i que s’imagini el que el terapeuta li descriurà. Li començarà a descriure els primers ítems de la jerarquia. La descripció serà contínua pujant gradualment els ítems de la jerarquia o repetint el que s’acaba de descriure sense interrompre el curs de la descripció. Al cap d’uns minuts s’han de presentar escenes de la forma més dramàtica i terrorífica possible per maximitzar l’activació emocional fisiològica. Quan s’aconsegueix un nivell alt d’ansietat es manté fins que aparegui algun signe de reducció espontània d’aquesta. Quan el nivell d’ansietat ha baixat s’introdueixen noves variacions per incrementar la resposta d’ansietat. El procés es va repetint fins que s’observen disminucions significatives en l’ansietat “mesurada a partir de factors externs com suor, tremolor etc”. La sessió no pot acabar fins que no es produeixin els canvis.
4) Sessions d’imposició amb indicis dinàmics. Aquestes sessions són similars a les anteriors, amb la diferència de que el contingut de les escenes presentades, són molt més impactants pel pacient, ja que estan en un nivell alt de la jerarquia, tot i així es van introduint de forma progressiva. Sempre en la mesura que puguin existir certes semblances entre les situacions dinàmiques i els estímuls reals que controlen la conducta inadaptada del pacient, se suposa que la presentació dels indicis dinàmics ajudarà a l’extinció d’aquestes conductes a través del fenomen de la generalització de la extinció.
5) Auto aplicació i feines a realitzar entre sessions. En cada sessió d’imposició es dedica una estona a ensenyar al pacient a imaginar per si sol les escenes descrites anteriorment pel terapeuta. Mentrestant el terapeuta supervisarà la presència de respostes d’ansietat i ajudarà al pacient a evocar-les, suggerint-li que imagini les escenes de manera vivencial. Una vegada aconseguit això, se li demana al pacient que practiqui a casa la mateixa escena presentada durant les sessions. Amb aquest procediment el que s’intenta aconseguir, és que el pacient conegui els mecanismes d’aprenentatge i extinció de les respostes d’ansietat i així arribar a ser capaç d’autocontrolar la seva conducta auto aplicant-se la tècnica.

Els procediments de les tècniques d’exposició i inundació no inclouen cap fase específica d’enfrontament del pacient amb les situacions reals. Tot hi així de vegades desprès de realitzar aquest mètode es realitza una exposició prolongada en viu.
La teràpia es considerarà finalitzada quant el pacient informi al terapeuta que els símptomes han desaparegut o que ja no interfereixen en la vida normal.